El "déjà vu" en la memòria

"la experiència del "déjà vu" en psicologia cognitiva de Alan S, Brown, professor de pscologia en la Southern Methodist University en Dllas (Texas), explorades des de diferents punts de vista.

San Agustín, Sir Walter Scott, Leon Tolstoi, van escriure detalladament sobre: "ese extraño sentimiento que nos hace recordar caprichosamente una escena que sucedió antes, de la cual la que està ocurriendo en el momento no parece ser más que un eco o un duplicado"- paraules del poeta.
No obstant, el "déjà vu" ("ja experimentat o ja vist") ha sigut ingnorat per la majoria dels científics, tot i que ho consideraven interessant.

Segons Brown, les teories per explicar el "déjà vu" poden agrupar-se en quatre grans famílies:
1. En primer lloc, està la hipòtesi del "doble processament", segons la qual la memòria té dos "canals" diferents, un per recuperar la informació i un altre de familiaritat. D'acord amb aquesta hipòtesis, el "déjà vu" té lloc quan s'activa el canal de familiaritat, però no el de recuperació de la informació.
2. En la segona categoria, petanyen les teories neurològiques, que recolzen el fet de que els que pateixen epilèpsia amb freqüència experimenten el "déjà vu" just abans de patir un atac. Els investigadors que ho afirmen també han trobat que poden provocar experiències amb el "déjà vu" quan estimulen certes parts del cervell amb petites descarregues elèctriques.
3. En tercer lloc, troben un postulat que proposa el "déjà vu" està provocat per alguna cosa que en realitat em vist o imaginat abans (en la vida real però també en una pel·lícula, un llibre o inclús en un somni).
4. Per últim, està la hipòtesi de la "doble percepció" que, a grans termes, creuen que en el npostre procés normal de percepció de la realitat a vegades es produeix una breu interrupció que fa que allò aparegui com conegut quan en realitat no ho és.

Brown, juntament amb altres investigadors, encara porten a terme experiments per tenir més informació sobre el "déjà vu" i reconeixen que tenen molta feina ja que encara desconeixem moltes coses d'aquest procés. "es como la exploración espacial, no estamos seguros de la que vamos a encontrar", ens diu el científic. De manera que el "déjà vu" continua sent el mateix que fa molta anys: interessant però insoluble.

Les emocions de Antonio Damasio

En aquest videos es veu un entrevista de Eduard Punset que realitza al neurocientífic Antonio Damasio sobre l'educació emocional.
Des del punt de vista de les neurociències és un àmbit relativament nou. Antonio Damasio és un dels pioners en aquest tipus d'investigacions. Aquesta entrevista amb Eduard Punset es basa en la fisiologia neruonal de les emocions i les consequències per l'educació.
Antonio Damasio és professor de Psicologia, Neurociència i Neurologia de la Universitat del sud de California on dirigeix "institute for the Neurological Study of the emotion and Creativity" dels Estats Units (intitud per l'estudi neurològic de l'emoció i la creativitat). A més, com investigador té molt d'interès per les bases neurològiques de la ment, especialment les que es refereixen als sistemes neuronals de la memòria, el llenguatge, les emocions i el processament de decisions.

Aprenentatge i Memòria

Aquí deixo un vídeo d'un reportatge de tve24h, que està basat en un estudi que van realitzar uns científics sobre el cervell. Un estudi sobre l'aprenentatge i la memòria. Els científics utilitzen un invertebrat de mar "Aplisia" que és qui els ajudarà a conèixer el cervell humà. En el video s'observen dos estudis, el primer que ens mostra el canvi biològic de l'aprenentatge, i el segon, que investiguen sobre les proteïnes involucrades en la memòria a llarg termini. Per realitzar aquesta investigació han aplicat als animals unes descarregues elèctriques, i en les imatges es veu com alliberen un neurotransmissor anomenat serotonina. Però aquest neurotransmissor no és l'únic que intervé en la memòria a llarg termini. Una proteïna coneguda com "factor de creixement" també és la responsable del desenvolupament de la memòria i del desenvolupament del cervell.